Metodologia

La tècnica de telemetria acústica consta de dues parts fonamentals (Figura 1): un sistema d'emissió, format per transmissors acústics implantats als animals i que emeten senyals codificats amb un codi per a cada individu, i un sistema de recepció, constituït per receptors que reben i emmagatzemen els registres. Quan son alliberats, els individus marcats realitzen la seva activitat normal i es desplacen en el seu medi, de forma que els senyals emesos per aquests individus son captats per una xarxa d’hidròfons (receptors acústics) instal·lats al fons, que reben els senyals en un radi de uns 200 metres al seu voltant, i emmagatzemen la informació. Quan es recullen aquests receptors i es descarreguen totes les dades, es pot reconstruir el moviment i la trajectòria de cada individu marcat. 

Aquestes dades ens permetran fer el seguiment d’individus de diverses espècies per períodes  que ponen anar de 2 a 10 anys. Aixo ens ajudara a aprofundir en el conèixement de la seva ecologia, els hàbitats que utilitzen, el seu comportament, la dieta, els patrons i les àrees de reproducció.. A més, ens permetrà analitzar la connectivitat ecològica entre les diferents zones, hàbitats i Reserves Marines.

Figura 1. Sistema d'emissió i recepció de la tècnica de telemetria acústica.

La tècnica de telemetria satelital consta de dos components principals: un sistema d'emissió i un sistema de recepció (Figura 2).

El sistema d'emissió està format per transmissors satelitals (generalment coneguts com a tags) que es col·loquen als animals. Aquests dispositius estan programats per a transmetre dades amb informació específica, com la latitud, la longitud, la temperatura ambient i la profunditat.

Els tags estan dissenyats per enviar senyals als satèl·lits quan l'animal s'acosta a la superfície de l'aigua i el dispositiu queda exposat, o bé quan es desprèn de l'animal després d'un temps predeterminat i flota a la superfície.

El sistema de recepció està compost per satèl·lits que orbiten la Terra i capten els senyals emesos pels transmissors. Aquests satèl·lits retransmeten les dades a estacions terrestres, on es processen i s’analitzen. Això permet reconstruir els patrons de moviment dels animals monitoritzats, i estudiar les rutes migratòries, àrees d'alimentació, zones de reproducció i patrons d'ús de l'hàbitat de les espècies estudiades.

La telemetría satelital facilita el seguiment d'individus durant llargs períodes i a grans distàncies. És una eina essencial per a analitzar la connectivitat ecològica entre ecosistemes i àrees protegides, aportant dades clau per a la conservació d'espècies i la gestió sostenible dels recursos naturals a escala regional i internacional.

Figura 2. Sistema d'emissió i recepció de la tècnica de telemetria satelital

Catalunya és pionera en l’estudi de l’ecologia del litoral marí, tot i que no es fins recentment que s’han desenvolupat diversos projectes de telemetria que han impulsat l’estudi del comportament dels peixos i la connectivitat entre zones i hàbitats.

Des de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Perpignan en els darrers any s’han desenvolupat diversos projectes de recerca per a estudiar l’ús dels hàbitats de diverses espècies i la connectivitat a la costa catalana pirinenca, des de Banyuls (França) fins a les Illes Medes, dins de les actuacions del projecte RESMED. 

RESMED+, com a continuació del projecte RESMED, ampliarà les escales espacials i s'inclouran nous hàbitats potencials, com canons submarins, praderies marines, estuaris, llacunes i hàbitats antropitzats (ports, esculls artificials), complementant els hàbitats de les AMP estudiades. Les accions es faran a escala regional i transfronterera, amb la participació de tots els sectors implicats. 

Es durà a terme un diagnòstic de l'estat de conservació de les espècies comercials i dels hàbitats que utilitzen durant el seu cicle vital, posant una atenció especial a les fases crítiques de reproducció i reclutament. A més, es procedirà a identificar corredors ecològics para assegurar la conncetivitat entre el principals ecosistemes marins de la regió. 

Aquesta informació serà fonamental per dissenyar mesures de gestió eficients que integrin normatives espacials i accions pesqueres a nivell regional transfronterer.