Metodologia

La tècnica de telemetria acústica consta de dues parts fonamentals (Figura 1): un sistema d'emissió, format per transmissors acústics implantats als animals i que emeten senyals codificats amb un codi per a cada individu, i un sistema de recepció, constituït per receptors que reben i emmagatzemen els registres. Quan son alliberats, els individus marcats realitzen la seva activitat normal i es desplacen en el seu medi, de forma que els senyals emesos per aquests individus son captats per una xarxa d’hidròfons (receptors acústics) instal·lats al fons, que reben els senyals en un radi de uns 200 metres al seu voltant, i emmagatzemen la informació. Quan es recullen aquests receptors i es descarreguen totes les dades, es pot reconstruir el moviment i la trajectòria de cada individu marcat. 

Aquestes dades ens permetran fer el seguiment d’individus de diverses espècies per períodes de més de 5 anys i conèixer la seva ecologia, els hàbitats que utilitzen, el seu comportament, alimentació, patrons i zones reproducció... etc., a més de conèixer la connectivitat ecològica entre les diferents zones, hàbitats o Reserves Marines.

Els programes de marcatge i recaptura consisteixen en la captura i marcatge amb marques externes identificadores (T-tag), i el seu alliberament, així com la presa de dades biòtiques (talla, pes de l’exemplar) i la posició i data de la captura. Quan els individus marcats es tornen a capturar, es torna a prendre les mateixes mesures, que s’incorporen a una base de dades.

El marcatge i recaptura de peixos és el mètode comunament usat en ecologia pesquera per estimar la mida d'una població, determinar-ne el creixement i determinar les migracions de les espècies. Aquests tres paràmetres demogràfics són fonamentals per desenvolupar models de dinàmica de poblacions explotades per la pesca i entendre el paper que la mortalitat per pesca juga a l'estabilitat de la població dins de l'assessorament científic pesquer.

Amb el pas del temps, les observacions contínues i a llarg termini ens poden donar informació no només dels moviments dels animals, sinó que també ens ajuden a veure les tendències al llarg del temps i entendre els efectes dels canvis en els ecosistemes que habiten.

Catalunya és pionera en l’estudi de l’ecologia del litoral marí, tot i que no es fins recentment que s’han desenvolupat diversos projectes de telemetria que han impulsat l’estudi del comportament dels peixos i la connectivitat entre zones i hàbitats.  

Des del departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, en els darrers any s’han desenvolupat diversos projectes de recerca per a estudiar l’ús dels hàbitats de diverses espècies i la connectivitat a la costa catalana pirinenca, des de Banyuls (França) fins a les Illes Medes, com al recent projecte RESMED (www.resmed.cat).

Aquests projectes, han permès descobrir diversos aspectes desconeguts fins al moment, com el patró de moviment de diverses espècies, l’ús de diferents hàbitats, la connectivitat entre les reserves marines de la zona (que actuen en realitat com una xarxa de reserves marines), determinar hàbitats que actuen com a corredor ecològic, la connectivitat entre e mar i els rius i maresmes, o la utilització de les aigües dels ports com a hàbitat habitual de diverses espècies.

Degut als resultats inesperats de l’abast del moviment d’algunes espècies (que poden recórrer més de 300 Km de costa), la xarxa actual ha demostrat ser limitada, pel que ens hem decidit augmentar la seva extensió a tota la costa catalana.